Ornette Coleman saluda l'entusiasta audiència del Palau, el 2007 (foto: Ricard Cugat)
Avui, 9 de març, Ornette Coleman fa 80 anys. Un dels seus millors coneixedors, Howard Mandel, publica al seu blog un post excepcional que pot servir d'excel·lent introducció per entendre per què Coleman és tan important.
Les conclusions de Mandel, autor d'un llibre molt recomanable –Miles, Ornette, Cecil: Jazz Beyond Jazz–, són de cànon jazzístic:
I always feel happy to be in his presence and to listen to his music. He is exemplary of what's best about American culture –his music absorbing and reflecting everything surrounding it, completely in the moment, distinctly personal but offered without any imposition to everybody. It may at first sound strange, but soon seems natural, inevitable, just right.
Coleman va tocar, recordem-ho, fa tres anys al 39 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, amb el seu quintet amb tres baixos. I va ser un concert excepcional, sens dubte, com reconeix el crític Bill Milkowski a l'article que va escriure pel llibre commemoratiu del 40è aniversari del festival.
Ornette Coleman firma el llibre d'honor del festival de jazz de Barcelona
al seu director artístic, Joan Anton Cararach (foto: Ricard Cugat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada