26 d’octubre, 2011

Retalls d'història, poesia i jazz

Sebastià Bonet i Ricard Gili, en plena tertúlia.

Per Agustí Borlán
Fotos: Patricio Isely

Anit, al molt acollidor restaurant Gurqui (Mallorca, 303), va tenir lloc una interessant activitat en el marc del 43 Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona. Per aquells qui no coneguin l’emplaçament, val a dir que el Gurqui és un restaurant atípic en el sentit que recorda més el saló d’un domicili particular que el menjador d’un establiment, i crea així un ambient càlid en el qual no costa gens sentir-se com a casa. L’entorn era òptim per una trobada amb dos personatges rellevants en la cultura catalana: d’una banda, Ricard Gili, alma mater de La Locomotra Negra, la big band amb més solera d’aquest país amb 4 dècades de trajectòria ininterropuda. L’altre protagonista de la nit va ser Sebastià Bonet i Espriu, doctor en Filologia Catalana, professor titular a la UB i nebot i editor del poeta Salvador Espriu. 



Després d’un sopar informal però molt gustós a càrrec de la cuina del Gurqui, amb menció especial pels deliciosos cupcakes vegans a les postres, va començar la tertúlia. Tenint davant aquests dos mestres no era difícil intuir que el punt de partida de la conversa seria la cantata He mirat aquesta terra, una proposta concebuda per Ricard Gili que fonia el jazz de La Locomotora Negra –nom que, per cert, és degut a la passió del pare d’en Ricard pels trens– amb la poesia de Salvador Espriu i les veus de la Coral Sant Jordi. Sebastià Bonet recordava com es va gestar el projecte, en el qual va col·laborar com a assessor literari i expert en l’obra del seu oncle, a banda de ser un vell conegut d’en Gili, mentre aquest destacava la gran influència que va tenir en tot plegat el mític Sacred Concert que va tancar la tercera edició del Festival Internacional de Jazz de Barcelona (1969) amb l’orquestra de Duke Ellington i la Coral Sant Jordi a l’església de Santa Maria del Mar, un veritable moment històric del qual va ser fidel testimoni amb només 21 anys, i que el va deixar, recordava ahir, «impressionat». 



El diàleg va incloure reflexions sobre la imagineria d’Espriu i la seva interpretació, el nacionalisme ben entès com a element integrador lluny de l’actual eina de crispació en què s’ha convertit i la reiteració de patrons d’una classe política que mai està a l’alçada de les circumstàncies, tot amanit amb versos del poeta que il·lustraven les diferents aportacions. També, per descomptat, hi va haver espai pel jazz, amb un Ricard Gili que no amagava la seva condició de clàssic empedreït tot i sentir admiració per músics de vocació contemporània i heterodoxa com el saxofonista Llibert Fortuny, un dels molts músics que participaran el pròxim 26 de novembre en el concert Big Bang Band!, al Palau de la Música, amb el qual La Locomotora Negra tancarà, dins del festival de jazz –on actuen any rere any des del 2001–, aquest 2011 en què la banda ha celebrat el seu 40è aniversari.



Un breu torn de preguntes, que va destacar el valencià Raimon com un dels principals difusors musicals de l’obra d’Espriu, va acomiadar una vetllada molt agradable amb un interessant fil conductor que deixava una cosa ben palesa: els clàssics, com la poesia d’Espriu i el swing de La Locomotora Negra, no esdevenen amb el pas del temps, sino amb la força i clarividència que els permeten transcendir per sobre d’ideologies i paradigmes estètics.